L'escola de l'època FRANQUISTA i els records de la infància van originar No hablaré en clase, una mena de puzzle nostàlgic que es va convertir en un dels espectacles més representatius de la transició política espanyola.

L'esperit de l'espectacle podria ser explicat amb una de les darreres frases que s'hi pronunciaven: "Dissortada memòria que ens obligues a saber per quins camins hem arribat a ser qui SOM".

La mateixa nit de l'estrena es va poder veure que No hablaré en clase havia fet diana. Van començar a ploure contractes d'arreu de l'estat espanyol, la qual cosa obligà a tots els membres de la companyia a plantejar-se seriosament la possibilitat d'haver d'optar per una dedicació exclusiva.

Repartiment

Araceli Bruch
Glòria Martí
Josep Lluís Arrévola
Pepe Rubianes
Josep Parramon

EQUIP TÈCNIC

Maite Moreno
Quico Romeu
Joan Ollé
Coordinador Joan Ollé
Espai Escènic i Vestuari Pere Francesch
Realització Paco
Muntatge Col·Lectiu

COL.LABORACIONS

Quique Canut
Jordi Méndez
Teresa Cortada
Just Martínez
Pilar Arévalo

SUBSTITUCIONS EN EL REPARTIMENT

Anna Rosa Cisquella
Miquel Periel
Mar Targarona
Berti Tovias
Joan Lluís Bozzo

• 

• 

• 

• 

• 

•