Presentació - sinopsi
L'escola de l'època franquista i els records de la infància van originar No hablaré en clase, una mena de puzzle nostàlgic que es va convertir en un dels espectacles més representatius de la transició política espanyola. L'esperit de l'espectacle podria ser explicat amb una de les darreres frases que s'hi pronunciaven: "Dissortada memòria que ens obligues a saber per quins camins hem arribat a ser qui som".
La mateixa nit de l'estrena es va poder veure que No hablaré en clase havia fet diana. Van començar a ploure contractes d'arreu de l'estat espanyol, la qual cosa obligà a tots els membres de la companyia a plantejar-se seriosament la possibilitat d'haver d'optar per una dedicació exclusiva.
