L'escola
de l'època franquista i els records de la infància
van originar No hablaré en clase,
una mena de puzzle nostàlgic que es va convertir
en un dels espectacles més representatius de la
transició política espanyola. L'esperit
de l'espectacle podria ser explicat amb una de les darreres
frases que s'hi pronunciaven: "Dissortada memòria
que ens obligues a saber per quins camins hem arribat
a ser qui som".
La mateixa nit de l'estrena es va poder veure que No hablaré en
clase havia fet diana. Van començar a ploure contractes
d'arreu de l'estat espanyol, la qual cosa obligà a tots els membres
de la companyia a plantejar-se seriosament la possibilitat d'haver d'optar
per una dedicació exclusiva.
.....
.....
|
