Ahir vaig anar a veure l’espectacle a la funció de tarda. En aquests moments, COP DE ROCK porta cap a 60 representacions; normalment hi vaig un o dos cops per setmana per tal d’anar controlant que tot segueixi bé i que cap detall no s’hagi anat “escapant

Com que el teatre és un art que es fa en viu i en directe, és inevitable que, dia a dia, funció a funció, la companyia vagi introduïnt petits canvis en els seus personatges, (canvis dels quals moltes vegades ni tan sols ells en són conscients), i al cap d’un temps, una frase, una rèplica o un moment determinat de l’espectacle s’hagi modificat sense que ningú n’hagi pres consciència. És per això que és important que el director acudeixi amb una certa periodicitat a veure la funció. Per resituar coses que s’han perdut, o intencions que han variat, o gags que s’han perdut.

Parlant de gags, és realment un misteri el que succeeix amb ells: en algunes ocasions, un acudit que cada dia feia riure al públic, de cop deixa de funcionar. Es perd el gag. Els actors i les actrius es trenquen el cap per trobar la solució: “com és que això m’ho reien fins avui i ara ja no m’ho riuen?